RHAYADER 6a

Nova via (segona) a la paret de Roques Blanques.Aquest cop amb l`Armand.Ell m`ha ensenya´t un munt de llocs nous i ja era hora que Jo fes el mateix.La meva intenció era obrir una via asequible i bastant equipada,però per culpa de lo bé que escala el company,el resultat varía una mica...

Arribem al final de la pista (4x4) i tenim la paret a un quart d`hora.

Canviem la idea inicial i començo a obrir el primer llarg per unaltre banda més factible.Pujo be,insegur i amb una roca excepcional.Ho deixo ben equipat però tambè col.loco seguros flotans fins la primera reuniò(un arbre)

Al segon llarg,l`Armand disfruta de valent obrint una joia de llarg.Li agrada la roca,l`ambient i la via,i això es nota fins la segona reunió (unaltre arbre).

El tercer llarg es el més lleig,trencat iqueda net d`assegurances.Es pot protegir bé,menys un tros per arribar a la tercera reunió(unaltre arbre)quedan la cosa "expo" selectiu.

Un llarg de tràmit ens porta al cinquè :una difícil tirada tant preciosa,que et reconcilia amb l`escalada.Reunio en un arbre.

 Un ultim llarg fàcil i protegible amb camalots a buscar una reunió de la via pionera de la paret,et porta al cim de la segona puntxa de la paret.A partir d`aqui,es pot continuar per l`ultim llarg de la "Català al atac"(IV) i baixar cap a la dreta ,o flanquejar cap a l`esquerra a buscar un camí fitat que en 25 minuts et porta al cotxe.

La resenya de la via pionera:

Noves aventures a la zona ens esperen...

EL QUE M`HA AGRADAT:El lloc,la via,la companyia

EL QUE NO M`HA AGRADAT:L`equipament del tercer llarg,la poca masificació del lloc,copiar descaradament al "Escalatroncs" al final del post.
                                                                        
                                                                           
                                                                                                                                                                                                                                           
                                                                                                                                                        
                                                                       
                                                                       

"SIN CHAPAS Y NEWTON"

A vegades,lluitar contra la gravetat,es imposible...

                                          

...pero pot ser divertit!                            

SPAGUETTI AL MONTREBEI

Aquest any,toca fer vies rares,que no es repeteixen,que tenen misteri...


La spagetti es una d`elles.Apriori senzilla de grau,es en realitat una gran aventura que només pots repetir si al davant portes dos escaladors impresionants que tibin per tu:en CHAVI i en LUICHY.En els seus respectius blocs(CARACOLES MAJARAS-LA NOCHE DEL LORO),trobareu un relat excesivament generós de lo que va pasar,la realitat va ser aquesta:

Despres de desembussar l`entrada de pintxos a base de cops de troncs,faig el primer llarg ballant  amb les heures fins trobar una r amb pitons nous.fins aqui tot bé.

L3

                                                                                                                                                       
El segon i tercer llarg,els fa en Luichy.Com puja el cabró!,es nota els Km que porta escalant.Jo pujo ja cansat.La via es atlètica amb trams guapos saltejat d`entrades a reunions terroses i imposibles com un IV que hi ha al tercer llarg.

R3

Fins aqui les reunions estaven equipades amb claus i bagues noves d`algú que ho va intentar fa poc.El seguent llarg es el difícil.En Chavi s`el demana.Escala,es lia,baixa,pitona,puja,lluita i guanya.Quant pujo,noto que s`amacaba la pila i arribo a la reunió molt tocat.

L5 EL GUAPO

El seguent llarg es montrebeià.En chavi dona una lliçó vertical i es nota que disfruta més que l`anterior llarg.Jo ho paso francament malament i em quedo sense forçes.PASO VERGONYA davant els companys de la manera com estic escalant,i lo pitjor,es que no hi trobo explicació...

Un voltor m`espera per menjar-me:

Queden 2 llargs.El seguent es terrible:descompost es poc.M`arrastro millor que fa una estona mentres apuro al màxim per no caure...en un IV sup !!

                                                                        
Un ultim llarg "buscat la vida" ens porta al cim.Tots contents.Jo no,mes aviat  alleugerit i emprenya`t...(estic realment tant gordo que ja no puc escalar?)

La via ha quedat neta(només 2 ponts de roca).Ressenya bona a la web del Luichy.
                                                                             

La próxima vegada,espero estar a l`alçada...(Chavi,Luichy: us dec una via!)

EL PES,UNA CREU!