Translate

diumenge, 24 d’agost del 2014

BOLETFEST A2+-6A


...PER QUÈ AQUEST NOM? Moltes vegades,el més difícil d`una via es trobar el nom....aquesta vegada,no ha estat així:


                                                                         

ROC GRAN DE FERRÙS:VIA "BOLETFEST" A2+-6a










La cosa va ser que l`Ivan,després de patir un curset d`artifo meu particular,es veu que no en va tenir prou i em va demanar de venir quan obrís algo per ahi....Vaig convidar-lo pensant que després d`això,ja en tindria prou.Vaig demanar la col.laboració d`en Bullaroles,ja que en aquestes mogudes,millor anar tres:es més entretingut a les reunions i mentres un està al lloro del cursetista,l`altre pot anar fent. Arribem a finals d`Abril encara amb neu per els voltans:

                                                                             

La via comença per lo que anomenem el Parrús del Ferrús:


La ruta estava començada dels any 70 (burils amb chapes Iglesias-casanoves) i li fem pujar al Ivan fins que la burinada s`acaba i en Bullaroles pren el relleu pujant per un ofwidh selectiu de 6a que el fa suar de valent.


Mentres l`Ivan recupera la tirada,...


Jo començo a obrir lo que serà el segon llarg:



Aquest llarg resultarà el de pitjor roca...


Ja hem fet un primer contacte,tot esà en marxa.Marxem

-------------------

La seguent setmana,en Bullas no pot venir i de fet no vindrà més per un asumpte personal molt habitual avui en dia.Amb l`Ivan decidim continuar la via sols i amb el consequent vist i plau d`en Bullas,ja que les coses no costen gens de fer-les bé,evitant malentesos i mal rotllos .Moltes gràcies Dani!

Com sempre en aquests casos,tornem i jumem fins el punt més alt i continuo per el segon llarg que serà molt curt però molt desplomat:








El temps empitjora i mentres L`Ivan recupera el llarg,anem preparant la baixada.


El seguent cap de setmana,tornem i tornem a jumar fins la R2:


L`Ivan s`anima i comença a obrir el 3 llarg:


Col.loca com pot els seguros...




quant porta uns metres i unes hores,s`agobia i fem el relleu acaban Jo la tirada que també sortira curteta.




Només portem 3 llargs i ja n`estic fart.Escalo molt lent,en tirades curtetes,fent pasests molts curts....em costa tot molt i a sobre tinc que està pendent de l`Ivan que no en faci una de grossa (es més cansat així que en solitari).Admiro la seva capacitat d`encaix a les meves ordres no sempre donades de bona manera.Estic nerviós,la caiguda de 15mts a roca Regina m`està passant factura:no només físicament estic molt acabat sino que estic perdent la força mental!".Així doncs,A2 , chapes  i avall!.

------------------------------------

Tornem la setmana seguent.Per culpa del meu horari laboral,els Dissaptes  els farem servir per l`aproximació i per dormir a la paret,aií podem aprofitar tot el Diumenge.Arribem,JUMEM(començo estar fart ja) fem un vivac a R1 (el primer de l`Ivan) i l`endemà...Baixem per que no hem trobo bë!




Tornem i tornem a JUMAR (fins els coll...)


Avui farem feina,obrirem el 4 llarg i montarem el vivac a la R4. comença la tirada MOLT ESPECTACULAR AMB PITONATGE FÀCIL:






L`Ivan va aprenent.I es dona compte que tant important es el que va de primer com el que queda a la reunió:Li toca fer un munt de feina d`organització i pasar les coses que demana el company lo més ràpid possible...


La tirada es maca,disfruto molt pero no arrisco gens,no hem fio del meu assegurador....I Ell no té la cukpa!,es un problema Meu!:si caigués,amb lo que peso, l`enpotraria amb violència contra la paret.



Una arribada en lliure (V+) molt ben equipada (3·chapes) conclouen el llarg.Recupero petates i monto hamacas mentre l`Ivan recupera la tirada.Li costa molt treure els caps de plom i alguna chapa recuperable,quedant els llargs una miqueta bruts...es el que hi ha!,estem de curset!


L`endemà,comença un nou dia(obviament)



ALIMENTACIÓ:





Estic motivat,això es nota,i obro un dels trams més difícils i alhora més bonics de la via (A2+)


:


A aquest tros de llarg,l`anomenarem "la gamba"


acabem i baixem.

-------------

Obrir aixi,de cap de setmana a cap de setmana,i tenin només 1 dia real per obrir es un conyàs,es una merda.L`esforç a realitzar ja es massa per a Mi.Però sempre es preferible fer això que anar per dalt,tirar una corda de 100 metres i acabar la via venin de dalt.Això es el que fan últimament alguns escaladors que descriuen les seves vies com "Legals",despotricant d`altres per que tenen algun picat...si picat,pero d`abaix a dalt!,no d`abaix al mitg,camino una horeta,em despentjo per dalt i la vaig acabant....serà legal,pero compromís zero senyors!!!!!! Aneu a donar lliçons d`autoengany  por ahi!!.(Els companys morts, potser es mereixen una via  amb menys grau ,pero més ben oberta).


Continuem cap amunt en un llarg també bo pero amb la mateixa tònica que els anteriors:començament guay i acabada de tirada a expansió...


Mes vivacs,més riures i més "Hartazgo"...



EL FINAL:

El passat cap de setmana,els dies 16 i 17 -8 2014 vàrem acabar.
Dissapte jumem lo que no he jumat en ma p. vida i quasi de nit montem el vivac.Al dia seguent,ben dora,començo l`últim llarg burilan a fondo ja que la roca inclina i es molt llisa.Alguna sortida en lliure picant i seguint la tònica,acabo el llarg.


FOTO FINISH

Aquest cop no sortim per dalt.Queden uns 10 mts fins el cim però per l`esquerra es surt caminant per una vira fins l`ultim llarg de la via del costat que també vaig obrir Jo ja fa anys( IV-)




 Despengem tot el fato fins a terra i amb tres ràpels (2 de 100) arribem al terra sants i estalvis després que una corda  amb una flor descomunal,aguantés.

Via molt fàcileta de grau,pero de moltíssima feina.Te pot i premi per els repetidors.

Al final,tot va anar tant bé que inclús en tot aquest 3 mesos de feina a la paret,cap dia ens hem trobat amb el marqués Arcarons...
----------------------

NO PENSO TORNAR A PASAR PER EL TRANGOL  D`ANAR OBRIR UNA VIA LLARGA AMB AQUESTES CONDICIONS LABORALS. 





GRÀCIES iVAN PER LA PACIÈNCIA Espero que t`hagis divertit i hagis aprés quelcom...i recorda:

,

....El vermell es l`important!....


...ELS ROVELLONS SOBRETOT VERMELLS!
    

dissabte, 2 d’agost del 2014

LA VIDA DEL ARTISTA (A2)...

                                                                         


...ES LA VIDA DEL EQUILIBRISTA!


Ah! la Falconera,el meu lloc predilecte...si mai heu de llençar les meves cendres,que sigui aqui!  


Dintre del meu aburriment vertical,hi ha un lloc que es l`excepció:la Falconera.Entre setmana,he obert una nova vieta de 2 llargs :


Un primer llarg sense expansió (oju!,camalot nº5!) per un diedre amb futur avenc inclós,porta a una repisa.El segon llarg comença explosiu,però la resta està força equipat.





5 pitons,camalots fins nº5,7 recuperables,falques i un tac(1 plom posat)





Es la meva novena via nova a la paret...



....lo que us deia: aburriment vertical!


Sort n`hi ha d`aquesta:

Hem fa riure i em distreu constantment!